Són quarts de nou

I l'aire rutlla. De vegades em pregunto què ha fet que l'escriptura tiri endavant sense contemplacions. Són preguntes innocents, per passar la tarda. Si t'haig de dir la veritat, res no ofèn si ho fas amb cura. Això és com una mena de preescalfament de les màquines. Com les cafeteres, per exemple (jo ja no en prenc, de cafè, però l'aroma...)